De Colera a Llançà. Camins de ronda, camins de vida
El dia 30 d'abril vaig fer una cosa que no havia fet mai, fer una sortida en solitari. Després de tenir en compte les condicionis físiques pròpies, el temps i la meteorologia vaig decidir fer Colera-Llançà. Etapa assequible, entre 6 i 7 km i amb un paisatge espectacular.
Vaig agafar el tren a l'estació de Sants i tot i que el viatge té una durada considerable, val la pena entretenir-se amb el paisatge a partir de Sant Celoni.
En arribar a Colera no podia preguntar res a ningú, ja que vaig ser l'única persona que va baixar en aquesta estació, però fent servir la intuïció vaig agafar la direcció correcta. Avall i cap a mar!! La informació que vaig buscar a les Webs no m'aclarien com seria el recorregut, és per això que en arribar al centre del poble i després d'esmorzar, vaig preguntar.
Em van prevenir que hauria de creuar una zona de propietat privada que em faria passar per un tram on probablement em mullaria els peus, però fins que no hi vaig ser no vaig entendre a què es referien. Comences pujant un turó i en tot el recorregut es té una visió espectacular de Colera i de l'orografia de la costa. Un cop a dalt hi ha una petita esplanada amb uns grans canons que ens serveixen de seients per fer-hi una petita parada i fotografiar el paisatge.
Seguidament s'agafa una pista prou ampla i ben cuidada que va resseguint la costa fins a arribar a la cala de propietat privada i que passes quasi de puntetes. És en aquest moment quan et trobes amb uns 300 metres que s'han de creuar vigilant ni caure a l'aigua ni mullar-te gaire els peus. S'han d'aprofitar els moviments de les onades per fer la passes i decidir molt bé a quina pedra posar el peu tenint en compte que has d'agafar-te a les pedres sortints d'una paret vertical. Un cop creuat aquest tram i amb els peus una mica molls, el que resta és un passeig que passa per algunes cales i amb Llançà a l'horitzó. Finalment s'arriba al port de Llançà on hi ha una gran oferta de bars i restaurants de tots tipus. Val la pena anar també al centre de Llançà que queda a uns 2 km cap a l'interior.
A la tarda es va embolicar el dia amb una pluja fina típica de primavera, això va fer que decidís avançar el viatge de tornada. Com a conclusió dir que si hi tornés, m'enduria unes sabates de goma de les que queden ben subjectes als peus, això permetria creuar els 300 metres de rocams amb més seguretat i sense patir per si les onades són més grans i ens mullen els peus. Ha estat bé fer aquesta sortida en solitari però m'he adonat que és millor, si pot ser, sortir ben acompanyat, ja que comparteixes vivències i sensacions. Amb el pas del temps, aquestes vivències es converteixen en records i el que queda és allò que hom ha compartit.